Desglossament dels moments procesals de referència als efectes de la meritació dels interessos de demora del deute reclamat

Per al cabal enteniment de la qüestió plantejada en el títol d’aquest article, cal desglossar els següents moments processals a fi de considerar justificat el dies a quem del còmput dels interessos de demora en una execució hipotecària. Entenem que la seqüència bàsica, que resumim, és la següent: (I) el deute liquidar preferentment en Acta de Saldo, merita interessos des de la resolució del contracte de préstec hipotecari fins que s’extingeix aquest deute; (II) el deute s’extingeix amb el pagament total d’aquest deute i, en cas que sigui un pagament parcial, s’extingirien els interessos ordinaris (primer, ex CC) i el principal en la part que correspongui, havent-se de liquidar posteriors liquidacions en el seu romanent; (III) el pagament, en l’execució hipotecària, es dóna pel que el dret immobiliari registral anomena “realització de valor” de l’immoble per a la seguretat i satisfacció del crèdit garantit amb el dret real d’hipoteca que grava susdit immoble; (IV) aquest pagament, en termes generals, es produeix mitjançant la subhasta i l’adjudicació, que aquest article pretén especificar, perquè el moment de la celebració de la subhasta pot ser distant en dies, setmanes, mesos, del moment en què es decreta l’adjudicació; (V) podem dir, amb caràcter general, que si el deutor pot fer pagaments a compre del deute, aquest deute no s’ha extingit: sembla clar que aquesta facultat de reduir el deute que li és imputat, mitjançant lliuraments a compte, existeix fins l’adjudicació; fins i tot existeix la possibilitat d’enervar l’acció hipotecària fins la subhasta i d’alliberar el bé pagament la integritat del deute (nova prova que aquest, no s’ha extingit) fins l’adjudicació definitiva del bé; (VI) que aquest debat planteja diferències rellevants, que destaquem en el cos de l’article, depenent de si som davant d’una execució hipotecària o dinerària en què s’ha travat embargament sobre un immoble propietat del deutor; (VII) també planteja diferències que han de ser posades de manifest la possibilitat que tercers (proposats pel creditor o pel deutor) adquireixin l’immoble objecte de subhasta i adjudicació. Veiem aquesta “llista de moments” per sostenir, en definitiva, la tesi que volem demostrar que el moment fins al qual es meriten interessos de demora és el del Decret d’adjudicació definitiu o, en altres paraules, aquell del qual s’expedeix testimoni per a la seva inscripció, pel motiu fonamental pel qual sols aleshores s’extingeix (total o parcialment) el deute reclamat en via judicial. 1.- MOMENT EN QUÈ S’ADQUIREIX L’IMMOBLE.- Amb l’adjudicació. Adjudicació i aprovació del remat són dues formes d’adquirir. Sols es distingeixen pel fet que l’adjudicació s’efectua a favor del creditor titular de la hipoteca, mentre el remat a favor d’un tercer (designat pel creditor -mitjançant la figura de la cessió del remat-, o un tercer que licita a la subhasta, o un tercer designat pel deutor -en cas que les dues opcions anteriors no es donin, 670.4 LEC-). L’adjudicació al creditor “no es propiamente remate” (AAP Palmas Gran Canaria, Sección: 3, Recurso: 583/2008, FJ V), però com hem dit s’equipara. La doctrina majoritària considera que l’adquisició es produeix en el moment de l’adjudicació (SAP Palmas Gran Canaria, Sección: 4, Recurso: 43/2012, FJ V: “la mayoría de la jurisprudencia viene entendiendo como regla general que ha de tenerse como fecha de la transmisión del dominio la del Decreto de adjudicación”). 2.- MOMENT FINS AL QUAL POT CEDIR-SE REMAT A TERCER.- La sol·licitud d’adjudicació a favor del creditor o de cedir el remat a tercer pot fer-se en la celebració de la subhasta i fins 20 dies hàbils després (670.3 LEC). “Cedir el remat” o “sol·licitar-lo” s’equiparen: el rellevant és quan es decreta la cessió del remat a favor d’un tercer (dient-ho impròpiament, quan “s’adjudica” a un tercer). És una mera sol·licitud, el resultat de la qual pot ser infructífer: “la posibilidad de ceder el remate no supone que el cesionario se convierta en rematante” (AAP Palmas Gran Canaria, Sección: 3, Recurso: 583/2008, FJ VIII). Aquí hi ha un altre argument per considerar que la data de transmissió del domini és la del Decret d’adjudicació: el creditor té un dret d’adquisició preferent (un tanteig processal), que li permet cedir el remat, a un tercer que acaba ostentant el dret de propietat. Només es produeix una transmissió, de l’hipotecant (o tercer adquirent executat) al tercer rematant. El moment en què es produeix el dret de tanteig no és adequat als efectes de determinar la quantia deguda pel principal de l’execució hipotecària i, per tant, no és el moment fins al qual es meriten interessos de demora sobre susdit principal. Independentment a qui correspongui la propietat, “en ningún caso se podrá ceder la adjudicación si no se ha pagado antes el precio de la misma” (AAP Palmas Gran Canaria, Sección: 3, Recurso: 583/2008, FJ VIII), per la qual cosa el capital que consigni el tercer, en un moment posterior, serà del creditor, fins la satisfacció del seu crèdit, essent la diferència per al deutor o altres creditors amb garantia inscrita. 3.- MOMENT FINS AL QUAL ES POT ENERVAR L’ACCIÓ HIPOTECÀRIA I ALLIBERAR EL BÉ.- De forma sorprenent, depèn de si som davant d’una execució dinerària o hipotecària. i.- En el cas d’una execució dinerària, abans de “la aprobación del remate o de la adjudicación” (670.7 LEC), equiparant-se els dos moments. ii.- En el cas d’una execució hipotecària, abans del “día señalado para la celebración de la subasta” (693.3 LEC). Malgrat això, el TS afirma: “se concluye que el momento final para la enervación de la acción hipotecaria, es el anterior a su consumación, es decir, el anterior a la consignación del precio, tras la aprobación del remate (STS 5 de març del 2009, LA LEY 8749/2009). Valoració: resulta molt més adequada la solució de l’art. 670.7 LEC. La raó és ha de prevaler, pel que fa la transmissió, el dret substantiu al processal: tot i haver-hi expectant un dret d’adquisició preferent, i malgrat el creditor hagi sol·licitat al seu favor l’adquisició o sol·licitat la cessió del remat a tercer designat per a ell (o fins i tot en el supòsit extrem en què el deutor hagi portat licitador a fi que millori la postura oferta en la subhasta pel creditor i tercer cessionari d’aquest), l’hipotecant (o tercer adquirent executat), en tant que propietaris, tenen un “dret d’adquisició preferent” que preval (praelatio de drets d’adquisició, art. 568-27 CCC) que, estrictament, és la mera facultat d’alliberar al bé, perquè encara és propietari. L’alliberament del dret extingeix els drets d’adquisició a favor del creditor hipotecari i tercers cessionaris. Per això, mentre es pot alliberar el bé, no s’ha efectuat el “pagament” o “imputació del deute pendent”. La justificació processal per derogar el dret civil substantiu és que, en l’art. 670.7 LEC, el deutor paga pel principal íntegre, més interessos i costes, fruit de la resolució contractual, mentre que en l’art. 693.3 LEC, sols les mensualitats endarrerides, més interessos meritats durant l’endarreriment i costes del procediment. Xifres, en definitiva, força diferents. La solució del TS: “el artículo 693,3 de la LEC no supone una regla que excluya la aplicación del art. 671,7 de la LEC sino una regla que la complementa confiriendo al deudor de obligación aplazada en la que se ha procedido al vencimiento anticipado de la deuda, cuyo total se reclama en el procedimiento, el derecho a liberar el bien prescindiendo del vencimiento anticipado, pagando lo que por principal, intereses remuneratorios e intereses de demora sería debido por vencimiento natural de los plazos del préstamo a la fecha en que se produzca la liberación por ese pago. Este derecho lo conserva el ejecutado hasta el mismo día en que se celebra la subasta, pero desde el día de la subasta hasta que se aprueba la adjudicación o el remate su derecho, establecido en el artículo 671,7 de la LEC, se limita al de liberar los bienes pagando toda la deuda -la totalidad de la vencida anticipadamente, por tanto- por todos los conceptos (es decir, yasin el beneficio de “rehabilitar el aplazamiento” que confería el art. 693,3 LEC)” (STS 5 de març del 2009, LA LEY 8749/2009). A la vista d’aquesta doctrina: l’alliberament coincideix en execució dinerària i hipotecària, i el seu moment és el previ al de l’aprovació definitiva de l’adjudicació o remat. La sola distinció és relativa a l’enervació de l’acció hipotecària. L’equilibri és entre dos drets reals: el dret d’adquisició preferent i el dret de garantia. Stricto sensu respecte l’execució hipotecària: fins la subhasta, s’enerva l’acció hipotecària (deute vençut, amb rehabilitació del contracte de préstec o crèdit), i fins l’aprovació definitiva de l’adjudicació o remat, s’allibera el bé (tot el capital fruit de la resolució contractual, sense que es rehabiliti el contracte garantit). La conseqüència pràctica és que un deute, mentre pot ser pagat, meritarà interessos. Quan ja no es pot pagar (quan es perd la facultat d’enervar i, posteriorment, alliberar el bé), el deute ja no pot meritat interessos de demora sobre el seu principal, que ja ha estat satisfet mitjançant l’adjudicació o preu de remat. 4.- MOMENT DEL PAGAMENT.- Tot i que més que no pas pagar, hi ha imputació de deutes (el llindar màxim: la responsabilitat hipotecària, respecte el deute inamortitzat). Que coincideix amb el MOMENT DE LA CONSIGNACIÓ.- Es refereix al pagament pel creditor hipotecari de la diferència (quan el deute pendent sigui menor que la quantia per la qual es fa l’adjudicació) o quan el tercer cessionari consigna el preu del remat. SAP Palmas Gran Canaria, Sección: 4, Recurso: 43/2012, FJ V “sostenible la tesis de que la transmisión puedatenerse por hecha en la fecha en que se tuviera por hecho el ingreso del precio del remate -especialmente cuando la adjudicataria sea la acreedora y se tenga por hecho el pago y extinción parcial o total de la deuda, a efectos de devengo de intereses de demora sobre la cantidad adeudada desde ese ingreso o desde la subasta si lo debido era superior al precio del remate-”. AAP Palmas Gran Canaria, Sección: 3, Recurso: 583/2008, FJ VI: “en principio la LEC no hace mención alguna a que el acreedor -o el cesionario del remate- deba ingresar alguna cantidad en la cuenta de consignaciones del Juzgado como condición sine qua non para adjudicarle el bien”. Són dos els supòsits: (I) el deute és major que el preu d’adjudicació, per la qual cosa el pagament és mera imputació del deute a susdit preu, i (II) le deute el menor respecte el creditor hipotecari o bé el remat es cedeix a un tercer, per la qual cosa s’ha de consignar respectivament la diferència o el preu. En tot cas, el que interessa als efectes de la meritació dels interessos de demora, és la determinabilitat del preu, no pas l’efectiva satisfacció. En tot cas, “la deuda, tanto por principal como por intereses como por costas, quedó totalmente extinguida por consecuencia de la adjudicación aprobada” (AAP Palmas Gran Canaria, Sección: 3, Recurso: 583/2008, FJ X). Abans de la seva extinció o extinció parcial, per tant, encara meritarà interessos de demora sobre el seu principal. 5.- MOMENT DE LA LIQUIDACIÓ.- El moment de la liquidació ha de ser, necessàriament, coincident, amb el moment del pagament, imputació o consignació, pel creditor hipotecari o tercer rematant. La liquidació de principal, interessos i costes, és una conseqüència del pagament, imputació o consignació. Fins que no s’hagi determinat el primer concepte, no es podrà determinar el segon. Un exemple clar és aquest: si el deute pendent és menor al preu d’adjudicació a favor del creditor, aquest, com s’ha dit, haurà de satisfer al deutor la diferència. Aquesta “diferència” sols es susceptible de ser determinada ex post el pagament. L’art. 670.2 LEC: “aprobado el remate, se procederá por el Secretario Judicial a la liquidación de lo que se deba por principal, intereses y costas”. L’art. 670.8. “Aprobado el remate y consignada, cuando proceda, en la Cuenta de Depósitos y Consignaciones, la diferencia entre lo depositado y el precio total del remate, se dictará decreto de adjudicación en el que se exprese, en su caso, que se ha consignado el precio” (Nota 1). També 692.1 LEC “El precio del remate se destinará, sin dilación, a pagar al actor el principal de su crédito, los intereses devengados y las costas causadas”. Fins el remat (moment últim), no es destina el preu a pagar “els interessos meritats”. Nota 1: Hi ha dues aprovacions del remat. “El auto de aprobación del remate al que se refiere el artículo 670 de la LEC es un auto provisional dictado a los limitado sefectos de que el postor que ofreció precio aplazad oobtenga las garantías ofrecidas, que precisa que posteriormente se dicte el auto definitivo de aprobación del remate que es al que se refiere el art. 674 de la LEC” (AAP Palmas Gran Canaria, Sección: 3, Recurso: 583/2008, FJ V i STS 5 de març del 2009, LA LEY 8749/2009). En realitat, l’AP i TS, abans de la reforma de la nova oficina judicial, distingeixen entre aprovació del remat i testimoni d’aprovació del remat o, dit en altres termes, entre una resolució susceptible de recurs i una de ferma. Queda equiparat en un mateix moment (a efectes jurídics), d’una banda, l’aprovació del preu de remat/adjudicació a favor de persona concreta i, de l’altra, el “dies a quem” de la meritació d’interessos. i.- Resulta indiferent per al creditor hipotecari que, un cop determinat el preu i existint diferència (deute pendent menor del preu d’adjudicació/remat), aquesta consignació es faci en un moment posterior. Malgrat això, no resulta indiferent a efectes del tercer cessionari o tercer licitador: s’aprova el remat només si paga de forma prèvia el preu de remat (AAP Palmas Gran Canaria, Sección: 3, Recurso: 583/2008, FJ V). El que importa és que el quantum és determinat i, per tant, també queda clara i determinable mitjançant una mera operació aritmètica, en el dies a quem, la liquidació d’interessos moratoris. ii.- També resulta indiferent de quina manera imputar el preu d’adjudicació/remat al pagament d’altres creditors amb dret real de garantia inscrit (672.1 LEC), perquè que aquests “altres” creditors satisfacin els seus crèdits és conseqüència de la prèvia liquidació del crèdit del titular de la hipoteca. 6.- MOMENT DE LA INSCRIPCIÓ.- Amb l’expedició del testimoni d’adjudicació o d’aprovació del remat (674 LEC), com resolució ferma. De vegades pot exigir-se per l’autoritat judicial la inscripció i pagament de l’impost (ITP o, si IVA, AJD) a fi de sol·licitar lliurament de la possessió. No cal dir que la inscripció de la propietat no és constitutiva. 7.- MOMENT ON ACABA L’EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA.- L’acció hipotecària, atès que s’adreça exclusivament sobre el bé gravat, acaba estrictament amb l’adjudicació. “Cuando se ha practicado la subasta, la consignación del precio total e incluso la cesión a tercero, la hipoteca ha sido totalmente ejecutada” y, “por eso, no puede resucitar, no puede ser enervada” (STS 5 de març del 2009, LA LEY 8749/2009), la qual cosa es relliga amb la distinció del moment numerat 3, relatiu a l’alliberament del bé. En un sentit semblant, “no es hasta el dictado del auto de aprobación del remate de 12 -12- 1.992 y el posterior de 11 -12- 1.992 en que se aprueba la tasación de costas y la liquidación de intereses , que se fijan en 63.405.684 pesetas , cuando queda determinado el monto de la deuda abonada y el montante de la deuda que resta de abonar , por lo que deberá de partirse de dicha fecha del auto de aprobación de remate para el inicio del cómputo del plazo de prescripción de quince años” (SAP Donostia-San Sebastián, Sección: 3, Recurso: 3167/2012, FJ III). Conclusió: malgrat les diferències entre les modalitats d’execució, dinerària i hipotecària, els interessos de demora es meriten fins que es decreta l’adjudicació o l’aprovació definitiva del remat. Problemàtiques ulteriors i.- La sol·licitud d’adjudicació o de cessió de remat s’ha de fer en els 20 dies que estableix l’art. 670.3 LEC. Ara bé, què succeeix si es sol·licita posteriorment? La crítica a aquesta postura és el creditor pot endarrerir la sol·licitud fins més enllà de 20 dies, amb la qual cosa, per no haver-se decretat adjudicació, podrien seguir meritant-se interessos de demora. Pot, en efecte, sol·licitar-se després dels 20 dies (AAP Bizkaia, 21 de febrer 2007, LA LEY 19860/2007). Tanmateix i segons AAP Palmas Gran Canaria, Sección: 3, Recurso: 583/2008, FJ VII), a partir del 20è dia no es meriten interessos de demora. El dies a quem és vint dies (hàbils?) després de la subhasta Altrament es podrien donar abusos: implicaria que un deute pendent que inicialment és menor al preu d’adjudicació, pot esdevenir, en un moment cronològic molt llunyà en què es decreta l’adjudicació, igual o superior al preu d’adjudicació, precisament per raó dels interessos de demora, causant-se així un perjudici al deutor. ii.- Tampoc no sembla raonable que els interessos de demora meritats siguin la xifra que liquida el creditor en la sol·licitud d’adjudicació presentada al jutjat dins dels vint dies hàbils següents a la subhasta i que aquests es consignin talment en el Decret d’adjudicació. Primer, perquè resulta un dies a quem poc segur. Segon, perquè la Llei no ho estableix. Tercer, perquè el deutor encara pot alliberar el bé (malgrat el creditor hagi sol·licitat adjudicació), pagant tots els conceptes, inclosos els interessos de demora meritats fins al dia de l’efectiu pagament (si es sol·licita l’adjudicació per “x” interessos i, tanmateix, no es decreta adjudicació fins “y” mesos després, i el deutor allibera l’immoble “z” mesos després de la subhasta, no sembla raonable que el deutor pagui només per “x” interessos, sinó que hauria de pagar per “x + x1” interessos. El que s’observa és que la Llei no resol les dues problemàtiques exposades, relatives en essència al període entre sol·licitud d’adjudicació i la seva aprovació. Atenent que aquesta problemàtica no és resolta i hi ha certa commutativitat entre les dues problemàtiques, el dies a quem per al còmput dels interessos meritats és el del Decret d’adjudicació. Carlo Gervasoni Vila. Despatx Ibáñez Almenara

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *