Comunicat de canvi de seu

rsz_logo_veritas_2

Des d’Veritas Legal Abogados SL volem anunciar que, degut  al creixement i incorporació de nous socis al despatx, en data 1 d’abril del 2016 traslladarem les nostres oficines a la següent adreça:

Carrer Mallorca, 272, 3ª
08037 Barcelona
Barcelona

En les nostres noves instal·lacions comptem amb 800 m² disponibles, situades a tan sols 10 minuts a peu de les actuals. Estan comunicades immillorablement tant per accedir en cotxe com en qualsevol tipus de transport públic.

Desitgem informar-lo que els números de telèfon i fax continuaran sent els mateixos que els actuals:

Tel. +34 93 200 01 49                       Fax +34 93 200 01 53

Preguem que actualitzin les dades de la nostra empresa per evitar qualsevol inconvenient, ja que l’antiga ubicació quedarà inoperativa. El nostre compromís amb els clients continuarà sent el d’oferir la millor atenció i cura personalitzada dels seus assumptes, buscant sempre l’excel·lència com a única forma d’entendre el treball.

Contáctenos per conèixer les nostres noves oficines!

 

Què passa amb la vida digital després de morir?

 

Alguna vegada t’has preguntat què passa amb tot el contingut online que generem una vegada que hem mort? Si és així, t’interessarà seguir llegint aquest article que explica al detall que fan les diferents empreses amb tota aquesta informació que disposen.

Facebok després de la mort Font: DANIEL GLEZ. http://www.20minutos.es/ Quan algú mor, totes les seves fotos i publicacions de Facebook, arxius de Dropbox, comptes de Google, e-mails d’Outlook … no desapareixen, però en molts casos queden inaccessibles. Conscients d’això, les grans multinacionals d’Internet han començat a prestar atenció a la mort dels seus usuaris, veient negoci en un àmbit nou i avançant-se a possibles problemes jurídics, a poc a poc van afegint als seus serveis opcions específiques relacionades amb les defuncions. D’aquesta manera, en 2013, Google es va avançar a la competència i va crear un testament digital específic pels seus serveis. El qual es tracta d’una eina que permet als usuaris decidir què fer amb les seves dades digitals una vegada que els seus comptes vagin a quedar-se inactius, ja sigui per defunció, incapacitat, o per qualsevol altre motiu. Arribats a aquest punt, hi ha dues opcions, eliminar el contingut o bé nomenar un beneficiari en un testament. L’anomenat administrador de comptes inactius, permet eliminar tots els continguts després d’un període inferior a un any d’inactivitat del compte, depenent del que l’usuari hagi triat. L’altra opció és escollir a un contacte de confiança perquè aquest rebi totes les dades dels comptes. Facebook també s’ha vist obligada, davant les nombroses peticions, a oferir un servei semblant. L’usuari pot seleccionar si vol que el compte segueixi activu o s’elimini totalment. En cas que triï mantenir-la, pot designar un hereu. La forma de fer-ho és a través de l’apartat “Contacte de llegat” dins de la configuració de seguretat. En cas que el difunt no hagi deixat constància dels seus desitjos després de la mort, correspon a una persona propera donar una prova de la defunció i triar entre eliminar el compte o convertir-lo en un compte commemoratiu, on els amics i familiars poden seguir veient el perfil i publicant missatges de record. En Instagram, el procés és pràcticament el mateix. Microsoft compta amb un servei denominat “Procés de familiars propers de Outlook.com” que dóna l’opció de tancar el compte de la persona morta o bé la d’accedir al seu compte. Twitter no ofereix tantes possibilitats. Ningú pot assumir el compte de la persona que ha mort, però sí descarregar una còpia dels tuits públics abans de tancar-la definitivament. Altres serveis com LinkedIn, Yahoo i Flickr permeten tancar el compte dels morts previ enviament d’un certificat de defunció i altres dades importants sobre l’usuari. El cas d‘Apple i d’altres serveis de continguts digitals és més controvertit. Apple  i altres similars consideren que l’usuari adquireix un dret d’ús sobre els continguts digitals pels quals paga, però no la titularitat sobre els mateixos. D’aquesta manera, ningú els pot heretar.

Si t’ha semblat interessant aquesta entrada, pots mirar altres articles com aquest https://ialmenara.com/delitos-comunes-en-facebook/

 

 

Delictes més usuals a Facebook

 

facebook-crimes-300x161 Font: lawandtrends.com A la fi del 2015, Facebook comptava amb 1,55 miler de milió d’usuaris actius. Avui dia pots seguir qualsevol actualització amb tot tipus de dispositius. Ja sigui per veure estats, fotos, o vídeos d’amics i familiars o marques del teu interès. Tot i així, tota eina, per molt útil que sigui, pot ser utilitzada amb fins delictius degut a tres conceptes fonamentals:

  1. Anonimat i facilitat per crear perfils d’usuaris falsos
  2. Gran dificultat per conèixer la localització del delinqüent
  3. No hi ha un codi penal homogeni a nivell global.

És sabut que a mesura que apareixen noves tecnologies, apareixen noves esquerdes legals i noves formes de delinquir a través d’elles. Anem a veure un resum de les més freqüents:

Delictes contra l’Honor

Òbviament, tant la calúmnia com la injúria ocupen un paper destacat. Calumniar consisteix a atribuir a un tercer un delicte amb menyspreu a la veritat, i injuriar vol dir proferir expressions que menystinguin la dignitat d’una altra persona, la seva fama o pròpia estima. Atorgar a un contacte o un tercer títols com “lladre”, “estafador”, “violador”, o “assassí”, comporta acusacions de tal gravetat que poden donar lloc a penes de presó de sis mesos a dos anys. En el mateix sentit expressions com “fill de puta”, “cabró”, són comunament tingudes per injurioses, amb penes de fins a catorze mesos de presó si es fan amb publicitat, com seria el cas a través de Facebook, podent tenir una gran repercussió en l’esfera familiar o laboral de l’injuriat. Tot i la imposició de penes i multes, cal concloure que calumniar i injuriar dins del territori espanyol és relativament “barat” tenint en compte que és pràcticament impossible quantificar la difusió del missatge difamatori i el sentiment de rebuig que genera en altres ciutadans respecte del perjudicat.

Amenaces

Suposen amenaçar un tercer provocant-li un perjudici. Les penes depenen del tipus d’amenaça i a qui va dirigida. Els missatges enviats a través de Facebook amb contingut similar a “et mataré”, o “semblarà un accident”, poden comportar greus conseqüències per al seu autor. No obstant això, per a la víctima no n’hi ha prou amb denunciar el que ha passat, sinó que haurà de demostrar que efectivament la persona de qui sospita és la titular del perfil a través del qual ha rebut l’amenaça o en cas contrari quedarà absolt.

Suplantació d’identitat i de descobriment i revelació de secrets

Uns dels delictes més populars i els riscos dels quals són pràcticament desconeguts pels seus autors. Suplantar la identitat d’una altra persona a Facebook és castigat amb penes de presó que van des dels sis mesos als tres anys. Per cometre-ho no n’hi ha prou amb utilitzar el nom d’una altra persona, sinó que cal que es faci amb la finalitat d’utilitzar drets i accions de la suplantada. Cal destacar que els nostres jutges són encara desconeixedors, en molts casos, del funcionament de Facebook i d’altres xarxes socials. Pel que l’assistència d’un advocat expert en aquesta matèria resulta decisiva a l’hora de culminar el procediment penal exitosament. El fet de cometre el delicte s’entén com l’activitat de entrar al perfil d’una persona utilitzant les seves claus d’accés contra la seva voluntat, apoderant-se del material que la mateixa hagi publicat o compartit amb altres usuaris. La tolerància o permissivitat en l’ús de les contrasenyes per part tercers desvirtua completament que es cometi tal delicte.

Estafes

L’estafa, és a dir, l’acció d’apoderar-se dels diners o patrimoni d’una persona a través de l’engany, la mentida, i l’adulteració de la realitat, no ha deixat de propagar-se a través d’Internet des del seu naixement i, per tant, està també present a Facebook. Generalment es desenvolupa mitjançant l’ús de perfils falsos que atreuen l’atenció dels usuaris a qui, o bé reclamen ajut econòmic per evitar una situació de necessitat que no deixa de ser artificial, o bé li informen d’haver guanyat un presumpte premi o concurs en el que mai ha participat. Aquest delicte representa un gran desafiament ja que pot haver-se comès per persones que viuen en països llunyans en els quals la legislació en obsoleta i dificulta qualsevol investigació.

 

 

Com actuar després d’haver estat víctima d’una estafa online

 

ciberestafas-en-redes-sociales-seguridad

Les ciberestafes augmenten descaradament per Nadal amb l’augment de les compres en online. El robatori de dades bancàries o les falses ofertes de treball són altres delictes habituals a la Xarxa.

Gràcies a les botigues en línia, les compres de Nadal ja no impliquen curses i hores de llargues cues per aconseguir els millors productes de les rebaixes. Internet permet tenir còmodament els regals a casa en pocs dies, el que ha fet que es multipliquin aquest tipus de botigues. Una gran ajuda per als consumidors, però a la qual els estafadors ja s’han sumat oferint, per exemple, productes de primeres marques com si fossin originals, i a un preu molt similar perque no aixequi sospites. Les falsificacions ocupen la primera posició dels fraus que pateixen els ciutadans segons el rànquing elaborat per l’Institut Nacional de Ciberseguretat. “Molts afectats creuen que si t’estafen per Internet no hi ha res a fer, però no és així. El procediment és el mateix que si el problema s’hagués produït fora de la Xarxa”, assegura Rafael García del Poyo, soci d’Osborne Clarke i especialista en negocis digitals. Els fraus en el món virtual són molt variats i poden suposar des del recull de dades personals per desviar aquesta informació a tercers o, el que és més comú, un perjudici econòmic al estafat, que té bàsicament dues opcions per recuperar els seus diners: interposar una denúncia o una querella.

Els 10 fraus més comuns

  • Estafes en productes falsificats. De vegades es venen com originals béns que no ho són a un preu molt similar al de les grans firmes.
  • Falsos prestadors. Crèdits ràpids i sense requisits que demanen una quantitat per iniciar els tràmits.
  • Falses ofertes de treball. Trucades interminables a números de tarifació especial o pagar per un material per a petites tasques són algunes de les estafes més habituals.
  • Vals de regal fraudulents. Algunes pàgines que demanen dades personals per poder descarregar xecs de botigues de roba o supermercats només busquen aquesta informació per vendre-la.
  • ‘Phising’. Per fer-se amb contrasenyes o transferències, alguns estafadors envien correus fent-se passar per un banc.
  • Muleros. Persones que fan d’intermediaris per, a canvi d’una comissió, reenviar a un tercer els diners d’un frau.
  • Estafes en lloguers. Apartaments per vacances que, després d’un pagament per avançat, desapareixen.
  • Compravenda d’articles usats. Que un bé sigui de segona mà no implica que no hagi de correspondre amb la descripció de l’anunci.
  • Núvies per Internet. Xantatges o diners per avançat són conseqüència d’algunes web per a conèixer dones.
  • Herències i loteries. Falsos cupons premiats o suposades herències sense amo circulen per la Xarxa.

Font: expansion.com

 

 

Justícia ha oferit a les CCAA el sistema “Lexnet”

lexnet_logo A partir de l’1 de gener, les comunicacions entre els professionals (advocats, procuradors i graduats socials) i els jutjats, en els casos nous, hauran de ser electròniques, segons estableix la llei d’enjudiciament civil. El ministeri de Justícia ha posat en marxa mesures per fer possible aquest canvi. Per facilitar la transició al nou model “sense paper”, ha posat a disposició de les comunitats autònomes que així ho desitgin les seves pròpies eines tecnològiques. El ministeri ha ofert de manera gratuïta a totes les CCAA amb competències en Justícia i que no tinguin el seu propi sistema de comunicació, l’eina “ Lexnet “, que ja porta funcionant des de fa anys. A més, ha adaptat les aplicacions que fa servir la Fiscalia, que també han estat ofertes a les CCAA, i s’han subministrat 6.400 pantalles i 250 escàners perquè tots els funcionaris de Justícia al territori del ministeri treballin amb doble pantalla a partir de l’1 de gener .

Comunicacions electròniques

La Llei d’Enjudiciament Civil recull l’obligatorietat que les comunicacions entre els professionals del sector (advocats, procuradors o graduats socials) i els jutjats siguin electròniques per als casos que s’iniciïn a partir de l’1 de gener . No significa, per tant, la desaparició del paper en jutjats i tribunals, sinó que els documents aportats per a qualsevol procés s’han de tractar digitalment per a poder agilitzar les comunicacions entre professionals. La mesura no afecta l’expedient judicial electrònic. Segons fonts pròximes al ministeri, la data de l’1 de gener de 2016 no significarà la fi del procés de modernització pel que fa a les comunicacions. Suposa, en tot cas, un primer punt de partida cap a la digitalització de la Justícia.

El Consell de Ministres, a proposta del ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha aprovat un Reial Decret sobre comunicacions electròniques a l’Administració de Justícia en l’àmbit territorial del Ministeri de Justícia i pel qual es regula el sistema LEXNET que, a partir de l’1 de gener de 2016, s’haurà d’utilitzar per a la presentació d’escrits, el trasllat de còpies i la realització d’actes de comunicació, tant pels jutjats, tribunals i fiscalies com per els professionals que col·laboren amb la Justícia.
El Reial decret s’aplica en l’àmbit territorial del Ministeri de Justícia (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Múrcia, Illes Balears, Extremadura, Ceuta i Melilla) i en tots els ordres jurisdiccionals. Les comunitats autònomes amb competències transferides en matèria de Justícia hauran d’adoptar les mesures necessàries per assegurar des del pròxim 1 de gener l’aplicació de les previsions introduïdes en les recents reformes de la Llei d’enjudiciament civil i de la Llei Orgànica del Poder Judicial en aquesta matèria.

Font:

http://www.lamoncloa.gob.es/

http://www.elconfidencialdigital.com/

Si us ha resultat interessant aquest article, no dubteu en visitar el nostre últim post sobre protecció de dades.

https://ialmenara.com/ca/hackers-posen-en-risc-dades-de-4-milions-de-britanics/

Sopar Cambra de Comerç

Cena embajador

El dimarts 17 de novembre de 2015, Antonio Almenara un dels nostres socis directors, va acudir al sopar de la Cambra de Comerç amb diferents personalitats, entre les quals va destacar el Conseller Andreu Mas-Colell.

Premis ASTER ESIC

 

Premis ASTER ESIC Catalunya 2015

ESIC modd

El dimarts 17 de novembre, va tenir lloc l’entrega dels Premis Aster, que otorga l’Escola de Negocis ESIC, a Barcelona. Celebrant així 33 anys desde la seva creació, i entregant-se per vuitena vegada a Barcelona.

Entre els ilustres membres del jurat, es trobava el nostre soci-director, el senyor Antonio Almenara.

ESIC mod

 

 

Hackers posen en risc dades de 4 milions de britànics

Els autors del ciberatac fan ara xantatge a TalkTalk

fraudes

El proveïdor de telecomunicacions britànic TalkTalk, que ofereix serveis de telefonia i banda ampla al Regne Unit, ha admès que dimecres va patir un “atac significatiu i sostingut” cap als seus servidors i està investigant si els hackers han pogut accedir a dades bancàries dels seus clients . La companyia, que ha patit dos ciberasaltos similars aquest any, va reconèixer ahir que els presumptes autors de l’atac informàtic, que s’han compromès les dades personals de quatre milions de clients, s’han posat en contacte amb la companyia per exigir un pagament a canvi de no usar il·lícitament la informació.
“Podem confirmar que hem estat contactats per algú que diu ser el responsable (de l’atac) i que vol que se li lliuri’n diners”, va afirmar un portaveu de la firma. La directora executiva de la companyia, Dido Harding, va explicar que els presumptes autors s’han dirigit a ella fent-li xantatge.
El exdetective de Scotland Yard Adrian Culley afirmar a la cadena BBC Ràdio 4 que l’atac podria haver estat obra d’un “grup de ciberterrorisme islàmic”, ja que un grup lligat al yihadisme ho ha reivindicat a internet i ha publicat informació que aparentment podria haver estat robada dels servidors de TalkTalk.
Harding va dir que l’empresa “ha assumit fins ara el pitjor dels escenaris possibles”, però no pot confirmar encara quines dades han estat robades, alhora que es va excusar amb els seus clients. En ser qüestionada sobre si l’empresa havia encriptat les dades personals que guardava en els seus servidors, la directora executiva va respondre que “la terrible veritat és que no ho sé”.
La unitat dedicada a la ciberdelinqüència de la policia britànica ha obert una investigació sobre els fets, mentre que l’Oficina del Comissionat d’Informació del Regne Unit, encarregat de la protecció de dades, va afirmar que TalkTalk hauria d’haver posat abans en avís sobre els fets, que els van ser comunicats a primera hora de la tarda de divendres.
Per la seva banda, líders empresarials britànics han exigit al Govern “mesures urgents” per eradicar els ciberatacs. L’Institut de Directius va assenyalar que, encara que en els mitjans de comunicació només es publiciten “les infraccions greus”, els atacs de hackers “ocorren constantment”.
Aquest gremi va indicar a més que aquest tipus d’invasions informàtiques constitueixen una de les majors amenaces a què les empreses s’enfronten avui dia. Per la seva banda, el Govern britànic s’ha compromès a eradicar aquests delictes.

Font: La Vanguardia

Un compte de Twitter, en “arrest domiciliari” durant 30 dies

Obligar una persona a publicar una decisió judicial en un compte de Twitter ja no és una novetat a Espanya, però que aquesta tasca s’hagi de repetir durant 30 dies seguits sí que ho és.

twitter keyboard

Els tribunals porten diversos anys havent d’ocupar-se de les difamacions que es produeixen a les xarxes socials, unes plataformes que alguns utilitzen de manera reiterada per expressar les seves opinions i, amb això, ficar-se de manera il·legítima en el dret a l’honor d’altres usuaris. Precisament, aquesta insistència en els tuits ofensius és el que va portar al Jutjat de Primera Instància número 22 de Sevilla a publicar aquesta sentència pionera al nostre país, basant-se en que la reiteració de les expressions i comentaris vexatoris i insultants representa “una mostra clara de la intenció d’atemptar contra l’honor aliè “.

La decisió del jutjat de la capital andalusa ha estat recentment ratificada per l’Audiència Provincial de Sevilla. Ara, està en mans del Tribunal Suprem, ja que el condemnat ha presentat un recurs de cassació.

Si l’Alt Tribunal manté la línia argumental esgrimida per les instàncies anteriors, aquesta forma d’actuació podria crear un precedent quan les amenaces o desqualificacions es realitzen de forma repetida. Així, Twitter no seria només una via més per executar el dret de rectificació, sinó una plataforma en què tractar de corregir el dany provocat pels constants tuits provocatius.

En unes hores concretes

La sentència, que també recull una indemnització de 4.000 euros, va més enllà i detalla quan haurien de ser publicats aquests missatges. Així, s’evita que el condemnat ho faci en un horari en el qual els seus seguidors no estiguin connectats a Twitter i, per tant, la decisió judicial passés inadvertida i, amb això, quedés limitat l’abast de la condemna.
L’Audiència Provincial de Sevilla confirma així que el demandat haurà d’utilitzar el seu pròpi compte personal per publicar la transcripció de la decisió judicial “utilitzant una eina creada a l’efecte per augmentar el nombre de caràcters permesos, publicant-ho durant 30 dies en l’horari de matí (de 9 a 14 hores) o tarda (de 17 a 22 hores) “.

A més, obliga a eliminar els 57 tuits que l’afectat va adjuntar com a prova en la seva demanda interposada a l’octubre de 2013.

Per: Expansión.com

Un jutge dóna validesa a una dimissió presentada a l’empresari per WhatsApp

El món de les comunicacions electròniques s’ha instal·lat al sector laboral. Aquests sistemes afavoreixen l’agilitat i eficiència en el treball, però també generen conflictes, com succeeix en el cas d’acomiadaments o baixes voluntàries realitzades mitjançant aquests serveis.

whatsapp

En una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid, el jutge va decidir donar validesa a una dimissió presentada a l’empresari per WhatsApp. Però, ¿quins requisits s’han de complir perquè sigui així? “Les converses de missatgeria electrònica són properes a la comunicació verbal. A més, com ja s’ha demostrat, aquests sistemes són manipulables i es pot alterar el contingut dels missatges, de manera que és essencial comptar amb un conjunt de proves -altres missatges, testimonis, etcètera-, per donar més solidesa “, explica Raúl Rojas, soci de laboral d’Écija. En aquest sentit, la sentència del TSJ de Madrid especifica que “la dimissió pot manifestar-se de forma expressa o de manera tàcita, i no és necessari que s’ajusti a una declaració formal, ja que n’hi ha prou que la conducta seguida pel mateix manifesti de manera indiscutible la seva opció per la ruptura o extinció de la relació laboral, si bé s’exigeix ​​una voluntat del treballador clara, concreta, conscient, ferma i terminant, i reveladora del seu propòsit “. En cas que sigui tàcita hauria de manifestar per fets concloents, és a dir, que no deixin cap marge per al dubte raonable sobre la seva intenció i abast. Segons apunta Rojas, en el supòsit enjudiciat, va  quedar àmpliament acreditada la intenció de la treballadora, ja que no només es va aportar el missatge de dimissió, sinó que també es va presentar la resposta des de l’empresa a aquesta comunicació i declaracions de testimonis

Font: Experiencia Jurídica