Com actuar després d’haver estat víctima d’una estafa online

 

ciberestafas-en-redes-sociales-seguridad

Les ciberestafes augmenten descaradament per Nadal amb l’augment de les compres en online. El robatori de dades bancàries o les falses ofertes de treball són altres delictes habituals a la Xarxa.

Gràcies a les botigues en línia, les compres de Nadal ja no impliquen curses i hores de llargues cues per aconseguir els millors productes de les rebaixes. Internet permet tenir còmodament els regals a casa en pocs dies, el que ha fet que es multipliquin aquest tipus de botigues. Una gran ajuda per als consumidors, però a la qual els estafadors ja s’han sumat oferint, per exemple, productes de primeres marques com si fossin originals, i a un preu molt similar perque no aixequi sospites. Les falsificacions ocupen la primera posició dels fraus que pateixen els ciutadans segons el rànquing elaborat per l’Institut Nacional de Ciberseguretat. “Molts afectats creuen que si t’estafen per Internet no hi ha res a fer, però no és així. El procediment és el mateix que si el problema s’hagués produït fora de la Xarxa”, assegura Rafael García del Poyo, soci d’Osborne Clarke i especialista en negocis digitals. Els fraus en el món virtual són molt variats i poden suposar des del recull de dades personals per desviar aquesta informació a tercers o, el que és més comú, un perjudici econòmic al estafat, que té bàsicament dues opcions per recuperar els seus diners: interposar una denúncia o una querella.

Els 10 fraus més comuns

  • Estafes en productes falsificats. De vegades es venen com originals béns que no ho són a un preu molt similar al de les grans firmes.
  • Falsos prestadors. Crèdits ràpids i sense requisits que demanen una quantitat per iniciar els tràmits.
  • Falses ofertes de treball. Trucades interminables a números de tarifació especial o pagar per un material per a petites tasques són algunes de les estafes més habituals.
  • Vals de regal fraudulents. Algunes pàgines que demanen dades personals per poder descarregar xecs de botigues de roba o supermercats només busquen aquesta informació per vendre-la.
  • ‘Phising’. Per fer-se amb contrasenyes o transferències, alguns estafadors envien correus fent-se passar per un banc.
  • Muleros. Persones que fan d’intermediaris per, a canvi d’una comissió, reenviar a un tercer els diners d’un frau.
  • Estafes en lloguers. Apartaments per vacances que, després d’un pagament per avançat, desapareixen.
  • Compravenda d’articles usats. Que un bé sigui de segona mà no implica que no hagi de correspondre amb la descripció de l’anunci.
  • Núvies per Internet. Xantatges o diners per avançat són conseqüència d’algunes web per a conèixer dones.
  • Herències i loteries. Falsos cupons premiats o suposades herències sense amo circulen per la Xarxa.

Font: expansion.com

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *