Category Archives: Noves Tecnologies

Què passa amb la vida digital després de morir?

 

Alguna vegada t’has preguntat què passa amb tot el contingut online que generem una vegada que hem mort? Si és així, t’interessarà seguir llegint aquest article que explica al detall que fan les diferents empreses amb tota aquesta informació que disposen.

Facebok després de la mort Font: DANIEL GLEZ. http://www.20minutos.es/ Quan algú mor, totes les seves fotos i publicacions de Facebook, arxius de Dropbox, comptes de Google, e-mails d’Outlook … no desapareixen, però en molts casos queden inaccessibles. Conscients d’això, les grans multinacionals d’Internet han començat a prestar atenció a la mort dels seus usuaris, veient negoci en un àmbit nou i avançant-se a possibles problemes jurídics, a poc a poc van afegint als seus serveis opcions específiques relacionades amb les defuncions. D’aquesta manera, en 2013, Google es va avançar a la competència i va crear un testament digital específic pels seus serveis. El qual es tracta d’una eina que permet als usuaris decidir què fer amb les seves dades digitals una vegada que els seus comptes vagin a quedar-se inactius, ja sigui per defunció, incapacitat, o per qualsevol altre motiu. Arribats a aquest punt, hi ha dues opcions, eliminar el contingut o bé nomenar un beneficiari en un testament. L’anomenat administrador de comptes inactius, permet eliminar tots els continguts després d’un període inferior a un any d’inactivitat del compte, depenent del que l’usuari hagi triat. L’altra opció és escollir a un contacte de confiança perquè aquest rebi totes les dades dels comptes. Facebook també s’ha vist obligada, davant les nombroses peticions, a oferir un servei semblant. L’usuari pot seleccionar si vol que el compte segueixi activu o s’elimini totalment. En cas que triï mantenir-la, pot designar un hereu. La forma de fer-ho és a través de l’apartat “Contacte de llegat” dins de la configuració de seguretat. En cas que el difunt no hagi deixat constància dels seus desitjos després de la mort, correspon a una persona propera donar una prova de la defunció i triar entre eliminar el compte o convertir-lo en un compte commemoratiu, on els amics i familiars poden seguir veient el perfil i publicant missatges de record. En Instagram, el procés és pràcticament el mateix. Microsoft compta amb un servei denominat “Procés de familiars propers de Outlook.com” que dóna l’opció de tancar el compte de la persona morta o bé la d’accedir al seu compte. Twitter no ofereix tantes possibilitats. Ningú pot assumir el compte de la persona que ha mort, però sí descarregar una còpia dels tuits públics abans de tancar-la definitivament. Altres serveis com LinkedIn, Yahoo i Flickr permeten tancar el compte dels morts previ enviament d’un certificat de defunció i altres dades importants sobre l’usuari. El cas d‘Apple i d’altres serveis de continguts digitals és més controvertit. Apple  i altres similars consideren que l’usuari adquireix un dret d’ús sobre els continguts digitals pels quals paga, però no la titularitat sobre els mateixos. D’aquesta manera, ningú els pot heretar.

Si t’ha semblat interessant aquesta entrada, pots mirar altres articles com aquest https://ialmenara.com/delitos-comunes-en-facebook/

 

 

Delictes més usuals a Facebook

 

facebook-crimes-300x161 Font: lawandtrends.com A la fi del 2015, Facebook comptava amb 1,55 miler de milió d’usuaris actius. Avui dia pots seguir qualsevol actualització amb tot tipus de dispositius. Ja sigui per veure estats, fotos, o vídeos d’amics i familiars o marques del teu interès. Tot i així, tota eina, per molt útil que sigui, pot ser utilitzada amb fins delictius degut a tres conceptes fonamentals:

  1. Anonimat i facilitat per crear perfils d’usuaris falsos
  2. Gran dificultat per conèixer la localització del delinqüent
  3. No hi ha un codi penal homogeni a nivell global.

És sabut que a mesura que apareixen noves tecnologies, apareixen noves esquerdes legals i noves formes de delinquir a través d’elles. Anem a veure un resum de les més freqüents:

Delictes contra l’Honor

Òbviament, tant la calúmnia com la injúria ocupen un paper destacat. Calumniar consisteix a atribuir a un tercer un delicte amb menyspreu a la veritat, i injuriar vol dir proferir expressions que menystinguin la dignitat d’una altra persona, la seva fama o pròpia estima. Atorgar a un contacte o un tercer títols com “lladre”, “estafador”, “violador”, o “assassí”, comporta acusacions de tal gravetat que poden donar lloc a penes de presó de sis mesos a dos anys. En el mateix sentit expressions com “fill de puta”, “cabró”, són comunament tingudes per injurioses, amb penes de fins a catorze mesos de presó si es fan amb publicitat, com seria el cas a través de Facebook, podent tenir una gran repercussió en l’esfera familiar o laboral de l’injuriat. Tot i la imposició de penes i multes, cal concloure que calumniar i injuriar dins del territori espanyol és relativament “barat” tenint en compte que és pràcticament impossible quantificar la difusió del missatge difamatori i el sentiment de rebuig que genera en altres ciutadans respecte del perjudicat.

Amenaces

Suposen amenaçar un tercer provocant-li un perjudici. Les penes depenen del tipus d’amenaça i a qui va dirigida. Els missatges enviats a través de Facebook amb contingut similar a “et mataré”, o “semblarà un accident”, poden comportar greus conseqüències per al seu autor. No obstant això, per a la víctima no n’hi ha prou amb denunciar el que ha passat, sinó que haurà de demostrar que efectivament la persona de qui sospita és la titular del perfil a través del qual ha rebut l’amenaça o en cas contrari quedarà absolt.

Suplantació d’identitat i de descobriment i revelació de secrets

Uns dels delictes més populars i els riscos dels quals són pràcticament desconeguts pels seus autors. Suplantar la identitat d’una altra persona a Facebook és castigat amb penes de presó que van des dels sis mesos als tres anys. Per cometre-ho no n’hi ha prou amb utilitzar el nom d’una altra persona, sinó que cal que es faci amb la finalitat d’utilitzar drets i accions de la suplantada. Cal destacar que els nostres jutges són encara desconeixedors, en molts casos, del funcionament de Facebook i d’altres xarxes socials. Pel que l’assistència d’un advocat expert en aquesta matèria resulta decisiva a l’hora de culminar el procediment penal exitosament. El fet de cometre el delicte s’entén com l’activitat de entrar al perfil d’una persona utilitzant les seves claus d’accés contra la seva voluntat, apoderant-se del material que la mateixa hagi publicat o compartit amb altres usuaris. La tolerància o permissivitat en l’ús de les contrasenyes per part tercers desvirtua completament que es cometi tal delicte.

Estafes

L’estafa, és a dir, l’acció d’apoderar-se dels diners o patrimoni d’una persona a través de l’engany, la mentida, i l’adulteració de la realitat, no ha deixat de propagar-se a través d’Internet des del seu naixement i, per tant, està també present a Facebook. Generalment es desenvolupa mitjançant l’ús de perfils falsos que atreuen l’atenció dels usuaris a qui, o bé reclamen ajut econòmic per evitar una situació de necessitat que no deixa de ser artificial, o bé li informen d’haver guanyat un presumpte premi o concurs en el que mai ha participat. Aquest delicte representa un gran desafiament ja que pot haver-se comès per persones que viuen en països llunyans en els quals la legislació en obsoleta i dificulta qualsevol investigació.

 

 

Justícia ha oferit a les CCAA el sistema “Lexnet”

lexnet_logo A partir de l’1 de gener, les comunicacions entre els professionals (advocats, procuradors i graduats socials) i els jutjats, en els casos nous, hauran de ser electròniques, segons estableix la llei d’enjudiciament civil. El ministeri de Justícia ha posat en marxa mesures per fer possible aquest canvi. Per facilitar la transició al nou model “sense paper”, ha posat a disposició de les comunitats autònomes que així ho desitgin les seves pròpies eines tecnològiques. El ministeri ha ofert de manera gratuïta a totes les CCAA amb competències en Justícia i que no tinguin el seu propi sistema de comunicació, l’eina “ Lexnet “, que ja porta funcionant des de fa anys. A més, ha adaptat les aplicacions que fa servir la Fiscalia, que també han estat ofertes a les CCAA, i s’han subministrat 6.400 pantalles i 250 escàners perquè tots els funcionaris de Justícia al territori del ministeri treballin amb doble pantalla a partir de l’1 de gener .

Comunicacions electròniques

La Llei d’Enjudiciament Civil recull l’obligatorietat que les comunicacions entre els professionals del sector (advocats, procuradors o graduats socials) i els jutjats siguin electròniques per als casos que s’iniciïn a partir de l’1 de gener . No significa, per tant, la desaparició del paper en jutjats i tribunals, sinó que els documents aportats per a qualsevol procés s’han de tractar digitalment per a poder agilitzar les comunicacions entre professionals. La mesura no afecta l’expedient judicial electrònic. Segons fonts pròximes al ministeri, la data de l’1 de gener de 2016 no significarà la fi del procés de modernització pel que fa a les comunicacions. Suposa, en tot cas, un primer punt de partida cap a la digitalització de la Justícia.

El Consell de Ministres, a proposta del ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha aprovat un Reial Decret sobre comunicacions electròniques a l’Administració de Justícia en l’àmbit territorial del Ministeri de Justícia i pel qual es regula el sistema LEXNET que, a partir de l’1 de gener de 2016, s’haurà d’utilitzar per a la presentació d’escrits, el trasllat de còpies i la realització d’actes de comunicació, tant pels jutjats, tribunals i fiscalies com per els professionals que col·laboren amb la Justícia.
El Reial decret s’aplica en l’àmbit territorial del Ministeri de Justícia (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Múrcia, Illes Balears, Extremadura, Ceuta i Melilla) i en tots els ordres jurisdiccionals. Les comunitats autònomes amb competències transferides en matèria de Justícia hauran d’adoptar les mesures necessàries per assegurar des del pròxim 1 de gener l’aplicació de les previsions introduïdes en les recents reformes de la Llei d’enjudiciament civil i de la Llei Orgànica del Poder Judicial en aquesta matèria.

Font:

http://www.lamoncloa.gob.es/

http://www.elconfidencialdigital.com/

Si us ha resultat interessant aquest article, no dubteu en visitar el nostre últim post sobre protecció de dades.

https://ialmenara.com/ca/hackers-posen-en-risc-dades-de-4-milions-de-britanics/